Va ser una trobada molt agradable en la que vàrem compartir la nostra brevíssima experiència de treball de gènere a través de les seves preguntes sobre el què i el com.
Som poques les persones "construïdes" com a homes, les que hem decidit fer un pas endavant per aprendre, entendre'ns i alliberar-nos del rol privilegiat que ens ha estat adjudicat i que perpetua injustícies i desequilibris que neixen en la quotidianitat, que ens afecten en lo personal i emocional condicionant les nostres relacions, i que finalment es transposen a la resta de la societat.
L'històric i interessat oblit del gènere masculí en treballar aquestes qüestions es tradueix en una certa manca de referències per aquelles persones que si hem decidit sacsejar de nosaltres aquesta nociva empremta. Així ho experimentem nosaltres i ho senten els companys amb qui ahir comentàvem aquest "avançar a les palpentes" inicial.
Però diuen pel sud que tota pedreta fa marge, i així juntes les unes sobre les altres, lliures d'argamassa les pedres nues, es donen suport i comparteixen el pes comú...
I desprès, poc a poc, ja veurem com desmuntar-nos per tornar a "construir-nos".
TdA
No hay comentarios:
Publicar un comentario